- image Descarga la portada
ÍNDEX
UNITAT 1 - QUÈ ÉS FILOSOFIA?
1- QUÈ ÉS FILOSOFIA? / QUÈ ÉS FILOSOFAR?
1.1 Pensar per nosaltres mateixos
1.2 Pensar de forma radical
2.1 Aprendre a preguntar
2.2 Aprendre a dialogar
4.1 La paraula filosofia
4.2 Més enllà d'Occident
4.3 Del mite al logos
4.4 De Grècia a l'actualitat
4.5 La filosofia, la mare de totes les ciències
5.1 La filosofia al marge de les ciències. El bon viure
5.2 Problemes actuals que exigeixen una contestació filosòfica
5.3 La filosofia com a guarda i intèrpret de la racionalitat
5.4 Denúncia del relativisme argumentatiu
5.5 Defensa de la capacitat crítica i del pensament lliure
5.6 La filosofia a l'ajut de les ciències
i) Postures empiristes
ii) Postures racionalistes
iii) La postura idealista transcendental
iv) La postura de la neurobiologia
i) Dogmatisme
ii) Escepticisme
iii) Relativisme
iv) Criticisme
v) Irracionalisme
i) Veritat com a autoritat
ii) Veritat com a correspondència
iii) Veritat com a evidència
iv) Veritat com a coherència
v) El perspectivisme
vi) La teoria pragmàtica de la veritat
vii) Veritat com a consens
viii) La negació de la veritat
1.1 Parlen els lloros?
1.2 Llenguatge i pensament
1.3 Per què a vegades no ens serveix el llenguatge natural?
2.1 Per què cal ser lògics?
2.2 Què estudia la lògica?
3.1 Què és una proposició?
3.2 Proposicions atòmiques i moleculars
3.3 Els juntors i la seua formalització
3.4 L'ús de parèntesi
3.5 Aprenent a fer taules de veritat
4.1 Què és i per a què serveix?
4.2 Components d'un càlcul de deducció natural
4.3 Regles bàsiques
4.4 Regles derivades
4.5 Regles pràctiques per al càlcul
7.1 Fal•làcies formals
7.2 Fal•làcies informals
7.3 Paradoxes
1.1 Mètode deductiu
1.2 El mètode inductiu
1.3 Mètode hipoteticodeductiu
1.4 El mètode de les ciències socials
1.5 Contra el mètode (científic)
2.1 El falsacionisme de Karl R. Popper
2.2 Les revolucions científiques de T.S. Kuhn
3.1 Criteri verificacionista del significat
3.2 El falsacionisme de Popper
3.3 Les pseudociències
6.1 Què és la tecnologia
6.2 Desenvolupament històric de la tecnologia
2.1 De les ombres de la caverna als cervells en cubetes
2.2 Dels fakes a la “realitat” virtual
i) Guillem d'Occam
ii) David Hume
iii) Immanuel Kant
iv) Karl Marx
v) Friedrich Nietzsche
vi) Ludwig Wittgenstein
vii) Alfred Ayer
2.1 Física antiga
2.2 Astronomia antiga
2.3 Síntesi aristotèlica
2.4 Sistema ptolemaic
2.5 Conseqüències filosòfiques de la Cosmovisió antiga
3.1 Nicolau Copèrnic
3.2 Johanes Kepler
3.3 Galileu Galilei
3.4 Isaac Newton
3.5 Implicacions filosòfiques de la cosmovisió mecanicista
4.1 Teoria de la Relativitat
4.2 Mecànica quàntica
4.3 Teoria del Caos
4.4 Implicacions filosòfiques de la cosmovisió científica actual
2.1 Evolució i teoria de l'evolució
2.2 Alguns antecedents de l'evolucionisme
2.3 De la teoria de l'evolució de Darwin a la teoria sintètica de l'evolució
3.1 L'origen de la vida
3.2 Antropogènesi
3.3 Seqüenciació de l'antropogènesi
4.1 El lloc de l'ésser humà al món
4.2 Prejudicis antropocèntrics
5.1 Distinció entre naturalesa i cultura
5.1.1 Naturalesa
5.1.2 Cultura
5.2 En la frontera entre la naturalesa i la cultura
5.2.1 La naturalització dels comportaments socials
5.2.2 Les bases naturals del comportament social
2.1 El dualisme psicofísic
2.2 Monisme antropològic
3.1 L'estat natural de l'home i els límits de la llibertat social
3.2 Immanuel Kant i l'ideal d'emancipació per la raó
4.1 Karl Marx (1818–1883)
4.2 Friedrich Nietzsche (1844 -1900)
4.3 Sigmund Freud (1856 – 1939)
5.1 L'existencialisme de Jean Paul Sartre (1905-1970)
5.2 De l'Homo economicus a l'home unidimensional
6.1 La modernitat líquida
6.2 La necessitat de tornar a definir la naturalesa humana
4.1 Objecte estètic i sensibilitat
4.2 Objecte estètic i percepció estètica
4.3 L'estructura formal i cànon en l'objecte estètic
4.4 Objecte estètic i objecte significant. Forma i contingut de l'obra d'art
4.4.1 L'art que “no entenem”
4.4.2 La fi de l'art?
4.5 De la inesgotabilitat de l'objecte estètic
4.6 De l'artista
5.1 La bona percepció estètica
5.2 La finalitat de la percepció estètica
5.3 Percepció estètica. Forma i contingut
5.4 Percepció: genètica i educació
6.1 Idiosincràsia de l'experiència estètica
6.2 Experiència estètica i moral
7.1 Art i poder
7.2 Art i contrapoder
7.3 Art i mercat
7.4 Antropologia estètica: la creativitat
1.1 Què és la moral?
1.2 Valors i normes
1.3 Què és l'Ètica?
2.1 El problema del determinisme
2.2 D'on procedeix la consciència moral?
3.1 Les ètiques teleològiques
3.2 Ètiques deontològiques
3.3 Ètiques comunicatives o procedimentals
2.1 Què és l'Estat?
2.2 És el mateix l'Estat que la nació?
2.3 Sempre hi ha hagut Estat?
2.4 Quines condicions permeten que aparega l'Estat?
3.1 Què significa fonamentar l'Estat?
3.2 Quins discursos s'utilitzen per a fonamentar a l'Estat?
3.2.1 El discurs sobrenatural
3.2.2 Discurs naturalista
3.2.3 El cas Hobbes
3.2.4 El discurs contractualista
3.2.5 És suficient la fonamentació contractualista?
4.1 Utopia en oposició amb el realisme polític. Thomas More contra Maquiavel
4.2 Tipus d'utopies
4.3 La pau perpètua de Kant, una utopia per al món globalitzat
4.3.1 Estat i globalització
4.3.2 La pau perpètua
3.1 Segle XIX: La mà invisible i l'alienació
3.2 Segle XX: el keynesianisme i l'escola de Chicago
3.3 La crisi ecològica
3.4 La qualitat i l'atenció al consumidor
4.1 Sostenibilitat econòmica o decreixement?
4.2 La funció del treball i de l'oci en el món actual
4.3 Sostenibilitat social: les contradiccions del sistema de treball
4.4 Sostenibilitat ecològica
5.1 La cultura d'empresa
5.2 L'ètica d'empresa i la responsabilitat social corporativa
5.3 La pràctica del “Greenwashing”
5.4 Empreses alternatives al sistema de lliure mercat
5.4.1 Empreses de consum col•laboratiu
5.4.2 Economia del bé comú