Història de la Filosofia 2n de Batxillerat

ÍNDEX:



UNITAT 1: EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA A GRÈCIA

I. EL PAS DEL MITE AL LOGOS

1. Per què a Grècia?

II. ELS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS

1. Els jonis

1.1 Tales de Milet (ca. 624 - 545 a. de C.)

1.2 Anaximandre de Milet (ca. 610 - 547 a. de C.)

1.3 Anaxímenes de Milet (ca. 590 - 524 a. de C.)

1.4 Heràclit d’Efes (ca. 540 - 470 a. de C.)

2. Els itàlics

2.1 Pitàgores (ca. 585 - 500 a. de C.) i els pitagòrics

2.2 Parmènides d’Elea (ca. 540 - 450 a. de C.)

2.3 Zenó d’Elea (ca. 490 - 439 a. de C.)

3. Els pluralistes

3.1 Empèdocles d’Agrigent (ca. 490 - 435 a. de C.)

3.2 Anaxàgores de Clazòmenes (ca. 499 - 428 a. de C.)

3.3 Demòcrit d’Abdera (ca. 460 - 370 a. de C.)

I- SÒCRATES I ELS SOFISTES (s. V a. de C.)

1. Context històric

2. Els sofistes

3. Sòcrates

II- PLATÓ: POLÍTICA, ÈTICA, ONTOLOGIA I EPISTEMOLOGIA, ANTROPOLOGIA

1. El context de la filosofia platònica

2. Ontologia: la teoria de la realitat. La teoria de les Idees

2.1 Què afirma la teoria de les Idees?

2.2 La Idea de Bé és la Idea suprema

2.3 La teoria de la realitat: el dualisme ontològic de Plató

3. La teoria del coneixement

3.1 El dualisme epistemològic: coneixement i opinió

3.2 La dialèctica o ciència de les Idees

3.3 Com coneixem? La teoria de la reminiscència

4. La cosmologia: l’origen del món sensible i la teoria del demiürg

5. Antropologia

5.1 El dualisme antropològic: cos i ànima

5.2 L’estructura interna de l’ànima humana

6. Ètica

7. La política

7.1 Filosofia i política: la proposta del filòsof governant

7.2 L’Estat Ideal

I- EL SISTEMA TELEOLÒGIC D’ARISTÒTIL

1. El context històric d’Aristòtil

2. El context filosòfic: teleologisme versus mecanicisme

3. L’estructura finalista de la realitat i el concepte de naturalesa

4. Ontologia: la teoria de la substància

4.1 Substància i accidents.

4.2 Gèneres i espècies

4.3 L’estructura de la substància: la teoria hilemòrfica

4.4 La teoria de l’acte i la potència

5. La Física aristotèlica

5.1 L’explicació del moviment

5.2 La teoria de les quatre causes

5.3 Classes de moviment

5.4 El moviment local i la teoria dels llocs naturals

6. La teologia

6.1 De la Física a la Teologia

6.2 Déu com a causa final i causa de l’ordre de l’univers

7. La cosmologia: la visió aristotèlica de l’univers

8. La Biologia, la Psicologia i l’estudi de l’ésser humà

9. Ètica

9.1 La felicitat, el fi natural de l’ésser humà

9.2 L’ideal de felicitat del ciutadà virtuós

9.3 L’altre ideal de vida feliç: la vida contemplativa, la vida del savi

10. Política

II- LES ESCOLES ÈTIQUES HEL•LENÍSTIQUES

1. Què fou l’Hel•lenisme?

2. L’epicureisme

3. L’estoïcisme

4. L’escepticisme

III- LA CIÈNCIA HEL•LENÍSTICA. EL MUSEU D’ALEXANDRIA

I- INTRODUCCIÓ

II- TROBADA FILOSOFIA ANTIGA I CRISTIANISME

III- NEOPLATONISME

IV- APORTACIONS NOVES DEL CRISTIANISME

V- AGUSTÍ D’HIPONA

1. Raó i fe

2. Coneixement: Interiorització i autotranscendència

3. Teologia: Déu és la Veritat i la salvació. Creacionisme

4. Antropologia: dualisme

5. Ètica: mal i llibertat (lliure albir)

6. Les dues ciutats: història i Estat.

I- EL MÓN EN QUÈ VIUEN

1. El context històric

2. El context filosòfic

II- LA FILOSOFIA ISLÀMICA

III- LA FILOSOFIA JUEVA

IV- L’ESCOLÀSTICA CRISTIANA

V- TOMÀS D’AQUINO

1. El procés del coneixement

2. Raó i fe

3. L’existència de Déu

4. El coneixement de Déu

5. Ètica i política: llei natural i llei positiva

6. La síntesi del tomisme

VI- GUILLEM D’OCCAM

1. Occam i el criticisme

2. El procés del coneixement

3. Fe i raó

4. La qüestió de Déu

5. Ètica

6. Política

7. Conclusió

I- EL RENAIXEMENT: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

II- LA FILOSOFIA RENAIXENTISTA

1. L’Humanisme

2. Nicolau de Cusa

3. Giordano Bruno

III- EL REALISME POLÍTIC DE MAQUIAVEL

IV- LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA: UN CANVI DE PARADIGMA

1. L’astronomia en l’encreuament

2. Francis Bacon

3. Kepler

4. Galileu Galilei

4.1 Mètode resolutiu compositiu (hipotètic deductiu)

I- EL MÓN EN QUÈ VIUEN

1. La situació històrica

2. La situació filosòfica

II- EL PLANTEJAMENT DEL RACIONALISME

III- DESCARTES

1. El racionalisme de Descartes

2. El mètode de Descartes

3. L’aplicació del mètode

4. La moral provisional

5. Les característiques del dubte

6. Les fases del dubte

7. La primera veritat

8. Els límits del cogito

9. L’existència de Déu

10. Les tres substàncies

11. La concepció mecanicista del món exterior

12. El peculiar cas de l’ésser humà

13. La qüestió de la llibertat humana

14. Descartes i la Modernitat

IV- SPINOZA

1. Spinoza com a racionalista

2. El Panteisme de Spinoza

3. Els atributs i els modes

4. El determinisme spinozià

5. L’enigma de la llibertat

6. Els quatre tipus de coneixement

7. Llibertat i felicitat

8. Spinoza demòcrata

V- EL PLANTEJAMENT DE L’EMPIRISME

VI- LOCKE

1. Locke com a empirista

2. El concepte d’idea en Locke

3. Tipus d’idees

4. El concepte de substància en Locke

5. Locke i la política

6. Locke i la religió

7. Locke i la Modernitat

VII- HUME

1. El sentit de la filosofia de Hume

2. El concepte d’idea en Hume

3. Les idees complexes

4. Tipus de coneixement

5. El problema de la idea de causa

6. La creença en l’existència del món exterior

7. La creença en Déu

8. Adéu al “jo”

9. Hume escèptic?

10. L’emotivisme moral

11. Crítica a la religió natural

12. Hume: modern o postmodern?

I- LA IL•LUSTRACIÓ

II- Un il•lustrat peculiar: Rousseau

1. Rousseau i la Il•lustració

2. L’estat de naturalesa

3. De l’estat de naturalesa a l’estat social

4. El contracte social

5. L’educació

III- L’IDEALISME TRANSCENDENTAL: KANT

1. El projecte de la filosofia crítica

2. Kant i el problema de la metafísica

3. El gir copernicà

4. El coneixement científic i els tipus de judicis

5. Les facultats cognoscitives de l’ésser humà

6. Fenomen i noümen: la impossibilitat de la metafísica com a ciència

7. L’ètica kantiana

8. Kant i la Il•lustració: què cal esperar?

I- EL S. XIX: EL NAIXEMENT D’UNA NOVA ÈPOCA

II- MARX: MATERIALISME HISTÒRIC. HEGEL. FEUERBACH.

1. Introducció

2. El llegat de Hegel

3. De la raó a la revolució. Hegel capgirat

4. El materialisme

4.1 Feuerbach

4.2 Marx materialista

4.3. El materialisme dialèctic

5. El materialisme històric

5.1 L’alienació

5.1.1 El treball alienat

5.1.2 L’alienació religiosa

5.2 Els elements del materialisme històric

6- El proletariat com a categoria filosòfica

7- La revolució: la fi del capitalisme

8- Camí al paradís

9- El paradís comunista. Fi del trajecte

III- NIETZSCHE: EL VITALISME. SCHOPENHAUER

1. Introducció

2. El mètode genealògic

3. Schopenhauer capgirat

4. La voluntat de poder

5. Vitalisme

6. La construcció de l’ultramón: Món vertader/ món aparent

7. L’enigma de la realitat

8. El fetitxisme del llenguatge

9. De la metàfora al concepte

10. El perspectivisme de la veritat

11. Moral d’esclaus / Moral de senyors

12. La moral d’Occident

13. Religió / moral cristiana / Déu

14. El socialisme i la democràcia

15. El nihilisme. El fi d’Occident

16. El superhome, el suprahumà

17. L’art com a antídot de la veritat

18. La bellesa dionisíaca

19. L’etern retorn

I- ANALÍTICS I CONTINENTALS

1. Introducció

2. Trets comuns

3. Diferències

II- ELS ANALÍTICS

1. Història d'un matrimoni

2. Frege i el Neopositivisme

2.1 Frege: la construcció d'un llenguatge perfecte

2.2 El neopositivisme: les virtuts de les ciències naturals

2.2.1 Atac a la metafísica

2.2.2 Una crítica interna

3. Wittgenstein: el joc del llenguatge

3.1. Tractatus Logico-Philosophicus (1921)

3.2. Investigacions filosòfiques (1953)

III- ELS CONTINENTALS

1. Husserl i la Fenomenologia: la recerca de les essències

1.1 Crítica de les ciències

1.2 Proposta fenomenològica: anàlisi de la consciència

1.3 El poder de la consciència: l'epokhé

2. Heidegger: la pregunta per l'ésser

2.1 Diagnòstic de Heidegger

2.2 Comprensió de l'ésser: Da-sein (Ésser-aquí)

2.3 Més enllà de la raó

3. Gadamer: l'hermenèutica filosòfica

3.1 Més enllà del mètode: la precomprensió

3.2 Horitzó hermenèutic

4. Theodor W. Adorno: Teoria Crítica

4.1 La proposta d'Adorno: filosofia actual

4.2 Filosofia i ciència

4.3 Dialèctica negativa i crítica

4.4 Crítica de la societat

5. Jürgen Habermas: acció comunicativa

5.1 Crítica del positivisme cientificista

5.2 Acció comunicativa

5.3 Ètica discursiva

5.4 El debat entre Modernitat i Postmodernitat

6. Existencialisme

I- INTRODUCCIÓ

II- MIGUEL DE UNAMUNO

1. Introducció

2. Unamuno i Espanya

3. L’agonia del pensament

III- ORTEGA Y GASSET. EL FILÒSOF I LES SEUES CIRCUMSTÀNCIES

1. Introducció

2. El raciovitalisme

3. Raó vital i històrica

4. El perspectivisme

IV- XAVIER ZUBIRI, EL FILÒSOF I DÉU

1. Introducció

2. Realitat i sentits: razón sentiente

V- MARÍA ZAMBRANO. PENSAMENT IEXILI

1. Introducció: Raó poètica

2. Filosofia i exili

VI- JUAN DAVID GARCÍA BACCA, FILOSOFIA I CIÈNCIA

1. Introducció: literatura, filosofia i ciència

2. Ontologia dialèctica

3. Antropologia dialèctica

4. Elogi de la tècnica

5. Projecte explosiu

I- EL PENSAMENT POSTMODERN

1. Introducció

2. Modernitat versus postmodernitat

3. Elements centrals de la postmodernitat

4. La postmodernitat sociològica

5. Postmodernitat i hermenèutica

6. Els postmoderns purs: Derrida i altres

6.1 Derrida

7. El pensament dèbil, els postmoderns impurs

II- NOVES FILOSOFIES: FEMINISME, ECOLOGISME, PACIFISME.

1. FEMINISME

1.1 Introducció. Per què una filosofia feminista?

1.2 El naixement del feminisme

1.3 Il•lustració i feminisme

1.4 Els diversos feminismes

1.5 Hi ha un feminisme postmodern?

2. PACIFISME

2.1 Definició i origen

2.2 La justificació del pacifisme

2.3 Què entenem per pau?

2.4 La violència

2.5 Àmbits de la violència i pacifisme

2.6 La praxi pacifista

2.7 Pacifisme postmodern

3. ECOLOGISME

3.1 Definició i origen

3.2 Història

3.3 Ecologisme i modernitat: del paradigma tecnològic al paradigma ecològic

3.4 La crisi ecològica global

3.5 Ambientalisme / ecologisme. Dues respostes diferents davant de la crisi

3.6 Conceptes claus de l’ecologisme