ÍNDEX:
UNITAT 1: EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA A GRÈCIA
I. EL PAS DEL MITE AL LOGOS
1. Per què a Grècia?
II. ELS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS
1. Els jonis
1.1 Tales de Milet (ca. 624 – 545 a. de C.)
1.2 Anaximandre de Milet (ca. 610 – 547 a. de C.)
1.3 Anaxímenes de Milet (ca. 590 – 524 a. de C.)
1.4 Heràclit d’Efes (ca. 540 – 470 a. de C.)
2. Els itàlics
2.1 Pitàgores (ca. 585 – 500 a. de C.) i els pitagòrics
2.2 Parmènides d’Elea (ca. 540 – 450 a. de C.)
2.3 Zenó d’Elea (ca. 490 – 439 a. de C.)
3. Els pluralistes
3.1 Empèdocles d’Agrigent (ca. 490 – 435 a. de C.)
3.2 Anaxàgores de Clazòmenes (ca. 499 – 428 a. de C.)
3.3 Demòcrit d’Abdera (ca. 460 – 370 a. de C.)
UNITAT 2: PLATÓ. LA PRIMERA GRAN SÍNTESI FILOSÒFICA
I- SÒCRATES I ELS SOFISTES (s. V a. de C.)
1. Context històric
2. Els sofistes
3. Sòcrates
II- PLATÓ: POLÍTICA, ÈTICA, ONTOLOGIA I EPISTEMOLOGIA, ANTROPOLOGIA
1. El context de la filosofia platònica
2. Ontologia: la teoria de la realitat. La teoria de les Idees
2.1 Què afirma la teoria de les Idees?
2.2 La Idea de Bé és la Idea suprema
2.3 La teoria de la realitat: el dualisme ontològic de Plató
3. La teoria del coneixement
3.1 El dualisme epistemològic: coneixement i opinió
3.2 La dialèctica o ciència de les Idees
3.3 Com coneixem? La teoria de la reminiscència
4. La cosmologia: l’origen del món sensible i la teoria del demiürg
5. Antropologia
5.1 El dualisme antropològic: cos i ànima
5.2 L’estructura interna de l’ànima humana
6. Ètica
7. La política
7.1 Filosofia i política: la proposta del filòsof governant
7.2 L’Estat Ideal
UNITAT 3: ARISTÒTIL I L’HEL•LENISME
I- EL SISTEMA TELEOLÒGIC D’ARISTÒTIL
1. El context històric d’Aristòtil
2. El context filosòfic: teleologisme versus mecanicisme
3. L’estructura finalista de la realitat i el concepte de naturalesa
4. Ontologia: la teoria de la substància
4.1 Substància i accidents.
4.2 Gèneres i espècies
4.3 L’estructura de la substància: la teoria hilemòrfica
4.4 La teoria de l’acte i la potència
5. La Física aristotèlica
5.1 L’explicació del moviment
5.2 La teoria de les quatre causes
5.3 Classes de moviment
5.4 El moviment local i la teoria dels llocs naturals
6. La teologia
6.1 De la Física a la Teologia
6.2 Déu com a causa final i causa de l’ordre de l’univers
7. La cosmologia: la visió aristotèlica de l’univers
8. La Biologia, la Psicologia i l’estudi de l’ésser humà
9. Ètica
9.1 La felicitat, el fi natural de l’ésser humà
9.2 L’ideal de felicitat del ciutadà virtuós
9.3 L’altre ideal de vida feliç: la vida contemplativa, la vida del savi
10. Política
II- LES ESCOLES ÈTIQUES HEL•LENÍSTIQUES
1. Què fou l’Hel•lenisme?
2. L’epicureisme
3. L’estoïcisme
4. L’escepticisme
III- LA CIÈNCIA HEL•LENÍSTICA. EL MUSEU D’ALEXANDRIA
UNITAT 4: FILOSOFIA I CRISTIANISME. AGUSTÍ D’HIPONA
I- INTRODUCCIÓ
II- TROBADA FILOSOFIA ANTIGA I CRISTIANISME
III- NEOPLATONISME
IV- APORTACIONS NOVES DEL CRISTIANISME
V- AGUSTÍ D’HIPONA
1. Raó i fe
2. Coneixement: Interiorització i autotranscendència
3. Teologia: Déu és la Veritat i la salvació. Creacionisme
4. Antropologia: dualisme
5. Ètica: mal i llibertat (lliure albir)
6. Les dues ciutats: història i Estat.
UNITAT 5: LA SÍNTESI FILOSÒFICA DE L’ESCOLÀSTICA
I- EL MÓN EN QUÈ VIUEN
1. El context històric
2. El context filosòfic
II- LA FILOSOFIA ISLÀMICA
III- LA FILOSOFIA JUEVA
IV- L’ESCOLÀSTICA CRISTIANA
V- TOMÀS D’AQUINO
1. El procés del coneixement
2. Raó i fe
3. L’existència de Déu
4. El coneixement de Déu
5. Ètica i política: llei natural i llei positiva
6. La síntesi del tomisme
VI- GUILLEM D’OCCAM
1. Occam i el criticisme
2. El procés del coneixement
3. Fe i raó
4. La qüestió de Déu
5. Ètica
6. Política
7. Conclusió
UNITAT 6: EL PENSAMENT RENAIXENTISTA
I- EL RENAIXEMENT: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
II- LA FILOSOFIA RENAIXENTISTA
1. L’Humanisme
2. Nicolau de Cusa
3. Giordano Bruno
III- EL REALISME POLÍTIC DE MAQUIAVEL
IV- LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA: UN CANVI DE PARADIGMA
1. L’astronomia en l’encreuament
2. Francis Bacon
3. Kepler
4. Galileu Galilei
4.1 Mètode resolutiu compositiu (hipotètic deductiu)
UNITAT 7: RACIONALISME I EMPIRISME. EL NAIXEMENT DE LA MODERNITAT
I- EL MÓN EN QUÈ VIUEN
1. La situació històrica
2. La situació filosòfica
II- EL PLANTEJAMENT DEL RACIONALISME
III- DESCARTES
1. El racionalisme de Descartes
2. El mètode de Descartes
3. L’aplicació del mètode
4. La moral provisional
5. Les característiques del dubte
6. Les fases del dubte
7. La primera veritat
8. Els límits del cogito
9. L’existència de Déu
10. Les tres substàncies
11. La concepció mecanicista del món exterior
12. El peculiar cas de l’ésser humà
13. La qüestió de la llibertat humana
14. Descartes i la Modernitat
IV- SPINOZA
1. Spinoza com a racionalista
2. El Panteisme de Spinoza
3. Els atributs i els modes
4. El determinisme spinozià
5. L’enigma de la llibertat
6. Els quatre tipus de coneixement
7. Llibertat i felicitat
8. Spinoza demòcrata
V- EL PLANTEJAMENT DE L’EMPIRISME
VI- LOCKE
1. Locke com a empirista
2. El concepte d’idea en Locke
3. Tipus d’idees
4. El concepte de substància en Locke
5. Locke i la política
6. Locke i la religió
7. Locke i la Modernitat
VII- HUME
1. El sentit de la filosofia de Hume
2. El concepte d’idea en Hume
3. Les idees complexes
4. Tipus de coneixement
5. El problema de la idea de causa
6. La creença en l’existència del món exterior
7. La creença en Déu
8. Adéu al “jo”
9. Hume escèptic?
10. L’emotivisme moral
11. Crítica a la religió natural
12. Hume: modern o postmodern?
UNITAT 8: LA IL•LUSTRACIÓ. EL TRIOMF DE LA RAÓ
I- LA IL•LUSTRACIÓ
II- Un il•lustrat peculiar: Rousseau
1. Rousseau i la Il•lustració
2. L’estat de naturalesa
3. De l’estat de naturalesa a l’estat social
4. El contracte social
5. L’educació
III- L’IDEALISME TRANSCENDENTAL: KANT
1. El projecte de la filosofia crítica
2. Kant i el problema de la metafísica
3. El gir copernicà
4. El coneixement científic i els tipus de judicis
5. Les facultats cognoscitives de l’ésser humà
6. Fenomen i noümen: la impossibilitat de la metafísica com a ciència
7. L’ètica kantiana
8. Kant i la Il•lustració: què cal esperar?
UNITAT 9: EL S. XIX: EL NAIXEMENT D’UNA NOVA ÈPOCA
I- EL S. XIX: EL NAIXEMENT D’UNA NOVA ÈPOCA
II- MARX: MATERIALISME HISTÒRIC. HEGEL. FEUERBACH.
1. Introducció
2. El llegat de Hegel
3. De la raó a la revolució. Hegel capgirat
4. El materialisme
4.1 Feuerbach
4.2 Marx materialista
4.3. El materialisme dialèctic
5. El materialisme històric
5.1 L’alienació
5.1.1 El treball alienat
5.1.2 L’alienació religiosa
5.2 Els elements del materialisme històric
6- El proletariat com a categoria filosòfica
7- La revolució: la fi del capitalisme
8- Camí al paradís
9- El paradís comunista. Fi del trajecte
III- NIETZSCHE: EL VITALISME. SCHOPENHAUER
1. Introducció
2. El mètode genealògic
3. Schopenhauer capgirat
4. La voluntat de poder
5. Vitalisme
6. La construcció de l’ultramón: Món vertader/ món aparent
7. L’enigma de la realitat
8. El fetitxisme del llenguatge
9. De la metàfora al concepte
10. El perspectivisme de la veritat
11. Moral d’esclaus / Moral de senyors
12. La moral d’Occident
13. Religió / moral cristiana / Déu
14. El socialisme i la democràcia
15. El nihilisme. El fi d’Occident
16. El superhome, el suprahumà
17. L’art com a antídot de la veritat
18. La bellesa dionisíaca
19. L’etern retorn
UNITAT 10: FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA. DUES TRADICIONS, UN MATEIX SEGLE
I- ANALÍTICS I CONTINENTALS
1. Introducció
2. Trets comuns
3. Diferències
II- ELS ANALÍTICS
1. Història d’un matrimoni
2. Frege i el Neopositivisme
2.1 Frege: la construcció d’un llenguatge perfecte
2.2 El neopositivisme: les virtuts de les ciències naturals
2.2.1 Atac a la metafísica
2.2.2 Una crítica interna
3. Wittgenstein: el joc del llenguatge
3.1. Tractatus Logico-Philosophicus (1921)
3.2. Investigacions filosòfiques (1953)
III- ELS CONTINENTALS
1. Husserl i la Fenomenologia: la recerca de les essències
1.1 Crítica de les ciències
1.2 Proposta fenomenològica: anàlisi de la consciència
1.3 El poder de la consciència: l’epokhé
2. Heidegger: la pregunta per l’ésser
2.1 Diagnòstic de Heidegger
2.2 Comprensió de l’ésser: Da-sein (Ésser-aquí)
2.3 Més enllà de la raó
3. Gadamer: l’hermenèutica filosòfica
3.1 Més enllà del mètode: la precomprensió
3.2 Horitzó hermenèutic
4. Theodor W. Adorno: Teoria Crítica
4.1 La proposta d’Adorno: filosofia actual
4.2 Filosofia i ciència
4.3 Dialèctica negativa i crítica
4.4 Crítica de la societat
5. Jürgen Habermas: acció comunicativa
5.1 Crítica del positivisme cientificista
5.2 Acció comunicativa
5.3 Ètica discursiva
5.4 El debat entre Modernitat i Postmodernitat
6. Existencialisme
UNITAT 11: FILOSOFIA ESPANYOLA EN EL S.XX. MÉS ENLLÀ D’ORTEGA Y GASSET?
I- INTRODUCCIÓ
II- MIGUEL DE UNAMUNO
1. Introducció
2. Unamuno i Espanya
3. L’agonia del pensament
III- ORTEGA Y GASSET. EL FILÒSOF I LES SEUES CIRCUMSTÀNCIES
1. Introducció
2. El raciovitalisme
3. Raó vital i històrica
4. El perspectivisme
IV- XAVIER ZUBIRI, EL FILÒSOF I DÉU
1. Introducció
2. Realitat i sentits: razón sentiente
V- MARÍA ZAMBRANO. PENSAMENT IEXILI
1. Introducció: Raó poètica
2. Filosofia i exili
VI- JUAN DAVID GARCÍA BACCA, FILOSOFIA I CIÈNCIA
1. Introducció: literatura, filosofia i ciència
2. Ontologia dialèctica
3. Antropologia dialèctica
4. Elogi de la tècnica
5. Projecte explosiu
UNITAT 12: ÚLTIMES TENDÈNCIES EN LA FILOSOFIA
I- EL PENSAMENT POSTMODERN
1. Introducció
2. Modernitat versus postmodernitat
3. Elements centrals de la postmodernitat
4. La postmodernitat sociològica
5. Postmodernitat i hermenèutica
6. Els postmoderns purs: Derrida i altres
6.1 Derrida
7. El pensament dèbil, els postmoderns impurs
II- NOVES FILOSOFIES: FEMINISME, ECOLOGISME, PACIFISME.
1. FEMINISME
1.1 Introducció. Per què una filosofia feminista?
1.2 El naixement del feminisme
1.3 Il•lustració i feminisme
1.4 Els diversos feminismes
1.5 Hi ha un feminisme postmodern?
2. PACIFISME
2.1 Definició i origen
2.2 La justificació del pacifisme
2.3 Què entenem per pau?
2.4 La violència
2.5 Àmbits de la violència i pacifisme
2.6 La praxi pacifista
2.7 Pacifisme postmodern
3. ECOLOGISME
3.1 Definició i origen
3.2 Història
3.3 Ecologisme i modernitat: del paradigma tecnològic al paradigma ecològic
3.4 La crisi ecològica global
3.5 Ambientalisme / ecologisme. Dues respostes diferents davant de la crisi
3.6 Conceptes claus de l’ecologisme
