¡Espera ja hi vinc!

16,95

Texts: José Luis Berenguer
Il.lustracions: Ulises Wensell
Traductor: Marc Granell
ISBN: 978-84-95333-87-2
Pàgines: 32 págs.
Edició: 1ª Edició: març 2007

Quan sa mare el va cridar, ell hi va respondre com hauria respost qualsevol nen del món: Espera, ja hi vinc! Perquè tenia quelcom moltíssim més important entre mans.

ELS AUTORS:

José Luis Berenguer Navarro. 1952 va ser un any de bona collita, aquell any vaig venir jo al món amb quatre quilos vuit-cents cinquanta grams, a Alacant -¡qué le voy a hacer, si yo nací en el Mediterráneo!-, però em vaig criar a Oriola (la meva patria chica, que m’agrada dir), vora el Segura, que aleshores era un riu i en l’escola s’anomenava cantant junt amb els altres rius d’Espanya. No he pujat en globus, però sí que he plantat més d’un arbre, tinc tres fills i he escrit més d’una llista de la compra. A aquestes altures de la vida he arribat a la conclusió que la cosa més bona que hi ha al món és la rialla, compartir-la, riure’s de tot, fins del més sagrat, sobretot del més sagrat, que som jo i el meu vàter, en aquest ordre. I ara em sembla increïble estar escrivint aquestes línies per a un editor… Deu estar boig! (almenys, tant com jo, que m’agraden els contes). Per agradar-me, diré que m’agrada jugar, no diguem amb les paraules!, i, també, perdre’m per la muntanya o entre els amagatalls d’una bona il·lustració; l’orxata de xufes, l’arròs al forn, els llibres… Però detesto la sopa d’estrelletes!, i la doble moral i la Llei de l’Embut. Vaig sortir al carrer contra la guerra junt amb un conill de peluix, un pingüí, una girafa i un ós (i uns milions de persones més); i entenc perfectament que a Islàndia puguin haver-hi camps de golf. Tinc un amic que es diu Fidel i un altre Cesáreo, ho dic perquè no tot el món té dos amics que es diguin Fidel i Cesáreo, respectivament, i això podria ser considerat com una de les peculiaritats que em distingeix de la resta d’éssers humans. També m’agrada acomiadar-me dient que siguis feliç.

Ulises Wensell va nàixer a Madrid l’any 1945 i és autor de les imatges de molts llibres per a infants que han assolit difusió internacional, la major part dels quals han estat publicats per editorials de França i Alemanya. Al llarg de la seva trajectòria professional ha obtingut diversos premis, com ara el Primer Premio Nacional a la mejor labor de ilustración, atorgat pel Ministeri de Cul-tura Espanyol (1978), el Premio Lazarillo de l’Instituto Español del Libro (1979), o l’Owl Prize (1985) atorgat en Japó per votació popular. L’any 1988 va ser seleccionat amb altres vint-i-quatre il·lustradors de tot el món per participar en el 25è aniversari de l’Exposició de la Fira de Bolonya. El mateix any va obtenir un diploma de “Critici in Erba” atorgat en l’esmentada fira. A l’any 1993 li va ser concedit el Premio de la Aso-ciación Profesional de Ilustradores de Madrid, i al 1995 la Menció Especial en els Pre-mis Crítica “Serra D’or” de Barcelona. Ha figurat en la llista d’honor del Premi Ander-sen, ha rebut diversos diplomes i mencions honorífiques en diverses exposicions inter-nacionals i ha estat Ospite d’honore de la Mostra Internazionale di illustrazione per l’infanzia de Sarmede (Italia) al 2004. Però afirma que el premi que més aprecia es el que li concedeixen els petits lectors quan contemplen les seves il·lustracions amb com-plicitat afectiva.