Els animals de la pluja

16,95

Texts: Pedro Villar.
Il.lustracions: Miguel Ángel Díez.
Traductor: Marc Granell
ISBN: 978-84-96976-01-6
Pàgines: 32 págs.
Edició: 1ª Edició: maig 2008

“A l’hora de fer recompte

 comptava animals Noè,

gairebé tres-cents li’n sobren

i els comptes no surten bé.”

 

ELS AUTORS:

Pedro Villar, col•leccionista de somnis, perseguidor de núvols, creador d’oficis impossibles, va rebre un encàrrec singular: «Escriu sobre tu mateix». Vaja marró! Allò que segueix, com una endevinalla ho va contar: Vaig nàixer, que ja és prou, tinc els anys que tinc, sóc allò que vaig ser, allò que oblido i allò que sento que sóc. Els meus desitjos, viure el que he llegit, el que he somiat, el que he perdut. Els meus primers records són les cançons de ma mare, els contes del meu avi Pedro i un cavall de cartó que va desaparèixer de la terrassa una nit de pluja (vaig creure que Noè se l’havia endut a la seva arca). No sóc núvol, ni oreneta, ni arbre, però m’hauria agradat ser-ho. Ara plou, em fico dins. No saps encara qui sóc? Atenció, no t’enganyis. De segur que jo encerto, un vers juganer en la nau de Noè.

Vist de lluny, podria definir-se Miguel Ángel Díez com un tímid creador que va vorejant l’arxipèlag de la il•lustració i intenta posar el peu en alguna de les seves petites illes amb un poc de punteria: Estela (Thule), Mi abuelo Simón lo sabe (Anaya), El cartero de Bagdad (Edelvives). A mitja distància sembla algú desconcertat que no sap exactament en quin embolic s’ha ficat en triar una professió com aquesta. Però si t’hi apropes un poc (no gaire, pot ser contagiós) hi veuràs una inquietud estranya. No pot deixar de reinventar el món al seu gust. I aqueixa inquietud és la que maneja els pinzells compulsivament i desoint raons es capbussa en un espai estrany on a les històries els agrada escriure dibuixos i als dibuixos pintar històries. Que hi hem de fer, ningú no és perfecte…!